Els diaris a Internet també reflexen les noticies i l'actualitat de l'atemptat de l'11 de març a Madrid.
http://11demarzo.bitacoras.com/
14 de març del 2004
8 de març del 2004
PER MOLTS ANYS....
Avui la Fuensanta ens ha donat una sorpresa, ens ha portat un pastis i sucs de fruita per a celebrar el seu aniversari.
Per molts anys i que continuis tan animada i amb ganes d'aprendre com fins ara!!! Moltes felicitats...
Per molts anys i que continuis tan animada i amb ganes d'aprendre com fins ara!!! Moltes felicitats...
7 de març del 2004
Què en penseu? Què opineu?
El primer Dia de la Dona va ser organitzat als Estats Units el 1908 per les socialistes nord-americanes. Reivindicaven el dret al vot.
La Segona Conferència de Dones Socialistes celebrada a Copenhaguen el 1910 va establir el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Clara Zetkin i Kathy Duncker van ser les promotores d'aquesta proposta. Defensaven el sufragi universal femení, la pau i la llibertat per a les dones.
El 8 de març de 1917, les dones russes van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels soldats.
Hi ha hagut dues lluites de les dones que es van acabar fusionant: una contra l'explotació industrial femenina i una altra per l'obtenció dels drets de la dona, especialment el dret al vot. Les dones socialistes van intentar unir ambdues lluites. Les dones de classe mitja i alta es van concentrar en la lluita pel vot.
Les Nacions Unides van oficialitzar el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona l'any 1976, després que a diversos països se celebressin anualment marxes i manifestacions per commemorar aquesta data.
[Font: http://www.xtec.es/iesdecelra/carpeta/calendari/2002/2002.htm
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
A la página web de l'Institut Català de la Dona de la Generalitat, podeu trobar més informació sobre els origens històrics d'aquesta diada.
6 de març del 2004
Ho he trobat al correu...
Avui he obert el correu hi he trobat un missatge de l'Iván. L'Iván també escriu un diari a Internet.
Ens ha llegit i ens ha enviat unes paraules molt entranyables.
Això és el que ens ha escrit:
Hola a tothom,
primer de tot deixeu-me que us feliciti pel lloc tant maco que teniu a internet. Jo soc una altra persona - potser una mica mes jove que els alumnes d'Els Tarongers - que tambe escriu un diari a internet i em va fer molta il·lusio quan vaig llegir per primer cop totes i cada una dels petits detalls de vida, pensaments o records de tots els que escribiu aqui.
A vegades un troba que el seu mon es molt complicat, que els seus problemes son molt grans i que tot gira al seu voltant. I al cap i a la fi, les meves preocupacions no passen de la universitat i els problemes que podem tenir els joves d'avui dia. I no valorem potser el que significa que desde ben petits sempre s'han preocupat per nosaltres. Es ara quan te n'adones que has de començar a viure que el teu cami te'l fas tu cada dia. I em sento molt orgullos per vosaltres quan veig que havent viscut tants anys com per haver criat fills i els fills del vostres fills, teniu l'empenta i les ganes de voler seguir muntats al tren que es la vida moderna, que no voleu quedar-vos a l'estacio veient com passen fileres de passatgers, ja que heu decidit que vosaltres tambe voleu un bitllet. I em sembla genial.
De nou, enhorabona per l'esforç. Des d'aqui un animo a seguir endavant i amb tantes ganes com mostreu. I estic segur que cada dia que passi, sentireu mes la necessitat de treure tot aquest talent que tants anys heu dut amagat per les lletres.
Una abraçada ben forta per tots els alumnes i una altra pels professors.
Salut, internautes!
Gràcies Ivàn. Des d'ara ja formes part de la nostra capsa de Llapis de colors.
Ens ha llegit i ens ha enviat unes paraules molt entranyables.
Això és el que ens ha escrit:
Hola a tothom,
primer de tot deixeu-me que us feliciti pel lloc tant maco que teniu a internet. Jo soc una altra persona - potser una mica mes jove que els alumnes d'Els Tarongers - que tambe escriu un diari a internet i em va fer molta il·lusio quan vaig llegir per primer cop totes i cada una dels petits detalls de vida, pensaments o records de tots els que escribiu aqui.
A vegades un troba que el seu mon es molt complicat, que els seus problemes son molt grans i que tot gira al seu voltant. I al cap i a la fi, les meves preocupacions no passen de la universitat i els problemes que podem tenir els joves d'avui dia. I no valorem potser el que significa que desde ben petits sempre s'han preocupat per nosaltres. Es ara quan te n'adones que has de començar a viure que el teu cami te'l fas tu cada dia. I em sento molt orgullos per vosaltres quan veig que havent viscut tants anys com per haver criat fills i els fills del vostres fills, teniu l'empenta i les ganes de voler seguir muntats al tren que es la vida moderna, que no voleu quedar-vos a l'estacio veient com passen fileres de passatgers, ja que heu decidit que vosaltres tambe voleu un bitllet. I em sembla genial.
De nou, enhorabona per l'esforç. Des d'aqui un animo a seguir endavant i amb tantes ganes com mostreu. I estic segur que cada dia que passi, sentireu mes la necessitat de treure tot aquest talent que tants anys heu dut amagat per les lletres.
Una abraçada ben forta per tots els alumnes i una altra pels professors.
Salut, internautes!
Gràcies Ivàn. Des d'ara ja formes part de la nostra capsa de Llapis de colors.
1 de març del 2004
Hoy hemos tenido una charla entre todas las conpañeras de la clase sobre los malos tratos que hoy reciben las mujeres. Hoy por el motibo que sea las mujeres sienpre tienen las de perder, sienpre son las mas perjudicadas sobretodo si hay hijos por medio. Esto lo deberian tener mas en cuenta aquellas personas o autoridades cuando ban a pedir ayuda.
Ayer domingo estubimos mi marido y yo en casa de mi hijo y me lo pase muy bien. Vi como nevaba y mi nieta jugaba con la nieve, pero tanbien me ha costado coger esta gripe que hoy tengo. Hacia años que no habia visto la nieve, fue poca la que cayo pero fue bonita verla caer.
Ayer domingo estubimos mi marido y yo en casa de mi hijo y me lo pase muy bien. Vi como nevaba y mi nieta jugaba con la nieve, pero tanbien me ha costado coger esta gripe que hoy tengo. Hacia años que no habia visto la nieve, fue poca la que cayo pero fue bonita verla caer.
Esta tarde emos tenido una charla interesante que nos preocupa a todas las personas, en particular a las mujeres por tanta violencia que estan pasando. Creo en la justicia, pero tienen gue actuar mas rapido cuando hacen una denuncia, es lastima que tarden tanto tienpo y haya tantas victimas que se podian evitar. Por eso he dejado de ber los telediaros para no sufrir tanto, y me dedico a leer que me encanta, particularmente el catalan. Me cuesta un poquiyo leerlo pero si lo entiendo, pero tenemos unos profesores tan sinpaticos que da gusto estar con ellos y poquito a poco bamos aprendiendo, pero tenemos que venir cada dia al colegio y hablar con los conpa?eros por si ellos saben mas que tu y asi te pueden enseñar.
Bueno el Carnaval lo pasamos muy bien todas las compañeras, unas disfrazadas y otras no. Merendamos tortilla y pasteles, y despues bailamos, todas juntas.
Esto fue el turno de tarde y despues venia el de la noche, yo me queria quedar tambien pero me fui porque ya se me hacia muy tarde. Yo soy la rubia que esta delante de la foto, sin disfraz, que luego me arrepenti de no haberme puesto algun perigallo como cuando yo era joven que no habia donde elegir pero a mi me gustaba aquello, que tanbien nos lo pasabamos muy bien.
Esto fue el turno de tarde y despues venia el de la noche, yo me queria quedar tambien pero me fui porque ya se me hacia muy tarde. Yo soy la rubia que esta delante de la foto, sin disfraz, que luego me arrepenti de no haberme puesto algun perigallo como cuando yo era joven que no habia donde elegir pero a mi me gustaba aquello, que tanbien nos lo pasabamos muy bien.
Hola amigos ¿que tal os encontrais todos los lunes de la semana de vuestra vida? porque para mi es el peor dia de la semana por lo tanto no tengo ganas de travajar. Espero que bosotros esteis actibos y trabajeis mucho para que no os riña la profesora. Mi profesora se llama Imma y ella me dice que escriba y yo le digo que no. Y me despido del que vea lo que he escrito. Espero que tu lo hagas mucho mejor que yo.
Los machistas, verdugos que matan a mujeres y hijos
Pero ¿qué hacen nuestros goviernos y tambien nuestros jueces que no hacen las leyes para castigar a esos verdugos que matan a mujeres y a hijos sin importarle nada? Yo me pregunto ¿y si fuera al contrario, que las mujeres matan 5 hombres en una semana? Creo que entonces los goviernos y los jueces las leyes pronto canviaban, porque los hombres son hombres.
Esa persona, bueno por decir algun nombre, que mata a otra persona, tendria que estar toda su vida castigada, que no se veneficie nunca de nada. Ni por poder, ni por dinero, ni por listo, ni por buen comportamiento, nunca de la carcel salga y que tenga un castigo toda su vida.
Esa persona, bueno por decir algun nombre, que mata a otra persona, tendria que estar toda su vida castigada, que no se veneficie nunca de nada. Ni por poder, ni por dinero, ni por listo, ni por buen comportamiento, nunca de la carcel salga y que tenga un castigo toda su vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)