Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
Poema de Clementina Arderiu que ha estat musicat per l'artista polifacètic Pau Riba.
I ara dues preguntes:Font: Música de poetesA veure si escriviu les vostres respostes als comentaris...
- Per què penseu que he triat aquesta poesia?
- Quin tipus de relació hi ha entre Clementina Arderiu i Pau Riba? (Pista: podeu mirar que en diuen d'aquests dos personatges els enllaços dels seus noms)
Suposo, perque arriva la primavera.
ResponEliminaiI els enllaços, son de mare i fill.
Hola Imma estado tres dias en Huesca,que campos tan bonitos y tan llenos de vida,de verde verde que te quero verde, que flores tan bonitas y de tantos colores,se te alegra el alma ver esos preciosos campos llenos de tanta vida de agua y nieve
ResponElimina