29 d’octubre de 2010

La Castanyada

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit del 31 d'octubre, el Dia de la Castanyada

Els orígens d’aquesta festa estan molt lligats al dia de Tot Sants (l'1 de novembre).
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte per recordar els difunts, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.

Amb la tardor arribava el fred i el menjar s’adaptava a les necessitats.
Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.

I aquesta també és la nit dels panellets.
Aquests també tenen una relació amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.

Avui en dia, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

[Text adaptat ]

Aquí tens algunes activitats per fer...


15 d’octubre de 2010

El ferrocarril a Mataró


Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del segle XIX.
El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol va ser a Cuba (aleshores colònia espanyola).
Allà en Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, va ser un dels convidats a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es va proposar connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona.
Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a l'estranger per obtenir el finançament necessari.
A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va encantar el projecte i el va ajudar a trobar el finançament.
El 1843 van demanar al gover la concessió del ferrocarril i van crear la societat per la seva construcció i explotació.
El dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona es va constituir la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró.
Tres anys mes tard va ser inaugurat el primer ferrocarril de la Península Ibèrica.
El 28 d'octubre de 1848, sota una gran expectació, s'inaugurava la línia Barcelona-Mataró. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que morí uns mesos abans.

(Font: Viquipèdia)

Es en motiu d'aquest aniversari, que per aquestes dates a Mataró es celebren diversos actes. Podeu veure el programa clicant en aquest enllaç: El ferrocarril a Mataró
Recordes el teu primer viatge en tren?
Tens alguna anèdota que puguis i vulguis explicar que tingui relació amb el tren?
Has fet algun viatge en tren?
...
Pot explicar-ho als comentaris. Ens agradarà llegir-ho.

1 d’octubre de 2010

Reconeixement Blocs Escolars del Maresme

Per tercera vegada Llapis de colors, el nostre blog de classe, ha estat escollit en la convocatòria Reconeixement de Blocs Escolars de la comarca del Maresme - Premis Bloc Catalunya.
Avui una vintena d'alumnes de l'Escola ha participat en aquest acte de Reconeixement de Blocs Escolars del Maresme, i s'han desplaçat al nou edifici del Tecnocampus de Mataró per a recollir el premi.

Felicitats a totes les persones que hi heu participat i que manteniu viu el blog!

La següent presentació recull algunes de les imatges de l'acte:



També podeu consultar algunes noticies sobre l'esdeveniment en alguns mitjans de comunicació: