29 de gener de 2010

Hola soy Ramona y vivo en Mataró desde el año 1986.
Hace diez años que soy viuda, y tengo 3 hijos que estan casados.
Me gusta mucho el mar y el deporte y tambien me gusta venir al colegio porque sienpre he tenido ganas de hacerlo pero no he tenido la
oportunidad de poder hacerlo. Ahora estoy jubilada y aunque soy un poco mayor nunca es tarde para estudiar.

Hola soc la Montserrat, es el primer curs que vinc als Tarongers i estic aprenen molt.
Les professores tenen molta paciència amb mi.
M'agrada molt la natura, passejar, pescar amb canya es mol relaxant.
M'agrada fer reposteria i les reunions de família.
Me llamo Marina Portillo Vidal, vivo en Mataro.
He estado unos dias en el pueblo que se llama HUERCAL -OVERA de la provincia de ALMERIA .
Nos llevo mi hermano Toni en su coche y cuando lleguemos eran las 6 de la tarde del martes . Salimos a las 11 de la mañana.
Estos dias me los pase muy bien.

Me llamo Mariana Garcia, tengo 66 años y estoy muy contenta porqué vengo a la escuela de adultos y estoy a prendiendo todo lo que pequeña no he podido éstudiar. Me gustan mucho todas las atividades qué hacemos.


Me llamo Isabel Sánchez.
Hace un año que vengo al colegio els tarongers y estoy muy contenta pues estoy aprendiendo mucho gracias a la oportunidad que nos dan para poder formarnos.



Me llamo Isabel y hace 50 años que me vine a trabajar a Mataró porque en mi pueblo en Extremadura no habia trabajo para las chicas jovenes.
Ahora ya no trabajo, vengo a la escuela porque me gusta mucho estudiar.




Me llamo Dolores Robles. Edad 61.
Voy al colegio y estoy aprendiendo mucho.
He conocido a gente y he hecho algunas amigas.
Estoy en el colegio Els Tarongers.
Jo em dic Cisco, vaig neixer al dia 16 de setembre de l'any 1939, a Sant Romà de Tavernoles a Lleida. Els meus pares eren agricultors i ganaders, i van tenir familia numerosa. Som 9 germans.
Quan tenia 25 anys em vaig casar amb la Eusebia i vam tenir 2 fills.
Quan tenia 31 anys mon vam venir a viure a Mataró. Aqui es van casar els fills, i ara tenim 2 nets, ara som tots una familia.
Tambe ja fa 3 anys que vinc a l'escola d'adults Els Tarongers.
Hola soc Laila El Merabti , es el primer any que estic a l'escola d'adults els Tarongers,
i m'agrada molt aprendre informàtica.
Hola soy la Badia. Fa 5 anys que vinc a escola. Els divendres estic aprenen el ordinador.
Un peto a tots.
La meva mestra es la Imma.



Em dic Antonia vinc a l'escola des de fa tres any i m'agrada molt.
Lo que m'agrada mes es informatica i matematiques.
Estic casada i tinc dues fill.


Me llamo Francisco Codina, vivo en Argentona, estoy casado y estoy muy contento con mis tres hijos, J. Carlos, M. Angeles y Laura, y mi esposa M. Angeles.
Me gusta la navegacion y la pesca. Leer, ver cine y cultivar el huerto.
Em dic Pilar. Vaig neixer a l'Aragó. Fa 55 anys que estic a Catalunya.
Estic casada i tinc dos fills, l'Albert i la Silvia.
Fa tres anys que em vaig jubilar i el primer que vaig fer va ser apuntar-me a l'escola d'adults. Es una de les coses de les que estic més contenta.

El meu nom és Maria, visc a Mataró. Estic casada i tinc dos fills.
M'agrada la platja i el camp, sobretot passejar a la vora del mar. També m'agrada la música i el cinema.
Fa dos 'any que vinc a l'escola i estic molt contenta perquè i après moltes coses sobretot em informàtica i encara em queda molt per aprendre per això m'agrada ana a l'escola d'adults ès tarongers.

15 de gener de 2010

Haití









Vinyeta de Ramón, publicada a ElPais.com 14/01/2010


8 de gener de 2010

Desitjos d'any nou

Comencem un nou any. Sembla que aquests primers dies de l'any són els més adequats per fer bons propòsits. Qui més qui menys segur que n'heu pensat algun. Espero que no hagueu llançat la tovallola, ja que encara no han passat ni deu dies, i ens els expliqueu.

Aquí teniu un vídeo d'Eduardo Galeano, un escriptor uruguaià, que ens parla de El derecho de soñar. Comença així:
Vaya uno a saber cómo será el mundo más allá del año 2000. Tenemos una única certeza: si todavía estamos ahí, para entonces ya seremos gente del siglo pasado y, peor todavía, seremos gente del pasado milenio.
Sin embargo, aunque no podemos adivinar el mundo que será, bien podemos imaginar el que queremos que sea.





La proposta és doncs la següent: escriu en els comentaris els teus propòsits per aquest nou any que comença, explica què somnies que canvii i passi aquest any.